Template:Descent section/calima/ca

A Descens (2258)

Calima és la destinació de la Missió Pioners: un satèl·lit en acoblament de marea amb el planeta rocós i ric en metalls Rubra Fulgur I, que al seu torn ho està amb la nana vermella Rubra Fulgur. Deu el seu nom a la boira permanent que cobreix la capa inferior de la seva atmosfera, una paraula per a una espècie de boira marina de la regió de l'astrofísic asturià que el va descobrir.

Descripció

Descobert gairebé 5000 cicles abans del llibre, Calima va destacar com un candidat excel·lent: una gravetat només un 4% més gran que la de la Terra, un estret marge de temperatures de 10 a 25 graus i aigua en gairebé tota la seva superfície. La seva atmosfera és respirable a les capes baixes, però només durant unes hores, pel seu argó i el seu neó; la tripulació necessitarà teràpia gènica pulmonar. Quan la nau s'hi acosta, uns canvis cíclics de CO2 suggereixen que hi ha vida.

En la història

Spòilers de Descens

A terra la boira comença a difuminar-ho tot als 20 metres i és impenetrable als 50; és blanca a baix i vermellosa cap al cel, més fosca de nit, i s'aclareix on es crema fusta. Un cicle planetari, un dia i una nit, dura unes 10.11 hores, i una volta completa al voltant de l'estrella 103 cicles planetaris. La terra on cauen els supervivents és càrstica i fracturada, amb penya-segats, coves, rierols i fonts termals, un bosc subtropical poc dens i animals propis, entre ells el Kutsanp, el Gecko, el Karmabog i el Vaghadata.

Cites

No obstant això, des que havia estat descobert gairebé 5000 cicles enrere, Calima s'havia destacat com un excel·lent aspirant a planeta perfectament habitable: satèl·lit acoblat al planeta rocós ric en metalls Rubra Fulgur I, al seu torn acoblat a la nana vermella Rubra Fulgur, tots ells portaven centenars de bilions de cicles en una configuració estable.

Era gràcies a aquesta boira que el cos celeste havia rebut el seu nom: un terme meteorològic en llatí o grec, el Kurt no ho recordava exactament, que designava una espècie de boira de la mar habitual a la regió de l'astrofísic asturià que va descobrir el satèl·lit.

A partir de tot just els 20 metres començava ja a difuminar-ho tot, transformant-se als 50 metres en una impenetrable capa.

Included by Calima/ca. Generated from the book.